Anglesola y maig 26 de 1824.
Molt [senyo]ra mia, d[o]ña Maria Antònia e practicat las més vibas deligèncias per béurer si podia # dos o tres onsas de or, però, fins al present, [no he] trobat medi. Per lo tan, si v[ostra] m[ercè] coneix ben# poch de gra, però fora del cas anar-i a·poch a·poch, q[u]e la collita de v[ostra] m[ercè], me sap molt mal de dir-li, q[u]e és de las més dolentas y altra q[u]e # any costarà molt lo arribar y, en los pagos y demés asumtos q[u]e ocorreran fins dit tems de llabor. Per la sembrada vinent, se·n’aurà de menester bastanta, q[u]e moltas terras de las q[u]e est any són sembradas, motiu q[u]e quasi encara no tenen dos dits de alsada y se an de llaurar de tan dolens.
Totas aquellas terras, si lo tems o premet [sic] y poden regar-se, tindran q[u]e tornar-las a sembrar, però no té de deixar governar nengun masober, mai per mai, sie qui sie, q[u]e est terme, si no se pot regar al sembrar, ap sent anys no’s topa la collita de las regaons de entre any, tretas las del sembrar, no’n cal comfiar gaire. Per lo tan, si est miger no agués bolgut eser tan #mine y deixar-o a sas mans, q[u]e ells no procuran #i per lo amo, sinó per ells. Ells sempre diuen q[u]e una mala collita son los masobers los q[u]e y per #, però jo mai o crech aixís.
Aquí li envio esxos papers, veigi si lo del Jan fa per v[ostra] m[ercè] y tamvé lo del Gavarro y Pasarell de Bellpuig. Veurem lo asumto de d[o]n Fran[cis]co, si podem despaxar-lo esta semana, però conech q[u]e estos s[eny]ors o # se’n beuen mol embrasats y temo q[u]e la povilla los #, però esto no-u sé de sert, sinó q[u]e me ap# un xich frets, precuris en concerbar # de tota sa família y demés de casa q[u]e lo Angel se compongués de la salut # continua # mània de s[eu] s[egur] s[ervidor],
Anton Garriga
