Tàrrega, 29 8bre de 1826.
Mol s[enyo]ra mia, d[oñ]a Maria Antònia, en vista de la sua apreciada e pasat abui en Zervera a beure d[o]n Pere Castellana y primé me a demanat totes les pencions y, al q[u]e jo m’i·so oposat, dien-li que bostè tenia mols sensals q[u]e cobrà, me a respost q[u]e, si vostè volie afavorí als altres, que no li feye res, q[u]e ell no podie y, a pesar de fer-li varis evidències, sols so pogut logrà q[u]e, per ara, la pasarie per una penció, y asó es ferà esperà lo molt q[u]e la’y so demanat, però si la-i prometria ere salvar lo seu # però jo no li so promès res y me a respost q[u]e li escrivisa y, si dins breu temps no li escrie, q[u]e pasaria fer-li gastos a fi de cobrar-u tot y jo fora de·parer q[u]e li escrivís perquè·no la molestés. P[e]r ara me’l so mirat mol resolt y, de altra part, creuré que tot siran ajueros
Per tota aquesta semana acabarem de sembrà, si lo temps o permet, q[u]e en esta tenim molta saó, bons sembrats y robina mos ba enllacà lo fondo y judicam q[u]e s’i aurà de tirà 9 o 10 cortans de blat. Lo dijous enviarà la creada al ostal del biolí, que li entregaran quatre lliures de cànem q[u]e so entregat a la galera del pobill. Exprecions a d[o]n Fran[cis]co y demés de sa casa y mani de est s[on] s[egur] s[ervidor],
Juan Prats
