Fitxa de la carta

Anglesola, a 22 de ocutubre [sic] de 1826.

Mi·siñora, rebuda tinch la·sua prisiada y, per con al q[u]e me diu del notari, ja astà per_bingut y, los tistimonis, lo majtexes [sic]. Del que me·diu de·las olibas, si·les·bol verdas, ja·las pasà lo·tempes, com no m’abia parlat de olibas be[r]das, no me_n’abica parlat con·da·las negras, ja·n’i·e[n]bierem con sirà·l’a_cosio a·casa y un sach d’emellas, yn dispòsia. Per con da la ploja, lo·di[a] 18 mos bing[u]é unra gran robina, lo q[u]e se pot di q[u]e tot va·intornat anrobinat, sols al codró mon·a quedat la mitat. Pensam q[u]e de·aq[u]esta saó [a]cabarem de fe la<se> sembrada y’ls blats [es]tan mol bonichis y ara as_tam pintinam lo c cànim, lo q[u]e és mol boncih [sic]. Per la estasió presen no fràsia anbià la plica per_q[u]è totom astà [o]copat al sembrà. Exsprisions a·don Fran[cis]co y doña Tona y als demés de casa y <dor> doña Teresa y bostè mània y siposi [sic] de son sigur sirbidor que·mé[s]·l’astima de cor,

Juan Prats