Fitxa de la carta

A la s[enyo]ra d[oñ]a Maria Antònia de Rialp-Guñolas

Anglesola, abril 21 de 1822

Mol s[enyo]ra mia, he rebut la sua mes que’s ofrecida del 2 del corren y, en cotextació, li dich q[u]e tots nosaltres disfrutam de una perfeta salut, de modo que no puch deixar de·dir que nos encortam [sic] yguales en cuan a la salut corporal (g[ràcie]s al S[enyo]r). Del que v[ostra] m[ercè] diu [dels] diners del Anton, jo no li vas entregar sinó la cuantitat de 200 p[essete]s per entregar a D[oñ]a Xabiera, las que me tornià lo mateix Anton de las 50 cuarteras de·blat, de ai [sic] cual blat ne tragué a 15 cuarteras pesetas y un vint-i-dos, que tot junt montaba la cuantitat de 295 #, 6t 3 es, lo que participo a s.r. per son govern.

La palla seria de parva que la guardés per cun [sic] are no és temps prorcionat [sic], per ser mols los que ne temen y se’ls va acabar y, sen la cullita actual tan dolenta, serà causa de tenir mol més preu lo any vinen. Farà lo favor de fer venir un o altre de tenir v[ostres] m[ercè]s per·a mesura tot lo gra que té lo Anton en son poder y, quant serà mesurat, li diré lo que deu fer, si és de son agrado, y com més promte millor, per ser-li en gran manera combenien. M’e asegurat ha habitrà [sic] casa de v[ostra] m[ercè] en eixa de Bar[celo]na que, al contrari, lo hauria fet una visita en Lleyada [sic].

Aquest any no se fa la Caritat de S[an]ta Creu ni menos la festa major exteriorm[en]t, per no <p> haber plogut fins al pre[se]nt, però v[ostres] m[ercè]s no deixin de vener [sic] en esta, sa casa, per cuant me faran gran favor y, al ma_teix temps, molt honor y lo que li soplico que no se espanti, encara que no aigi plogut, perq[u]è, encara que no sigui lo cas de acabar los dirners [sic], lo·que·dir-me sabrà per·a encuntrar tot lo que me sia necesari a la salut corporal per lo que, si me concidera útilas [sic] alguna cosa, no deixi de cansar-me, perquè seria agraviar-me pugu[e]n-ho fer, encara que ja concidero que no me n’està per·ditas cosa, però, lo gran afecte q[u]e li porto, me obliga a oferir-me de nou a son servisi. Exprecions a d[o]n Fran[cis]co, a d[o]n Miquel, a Roseta y v[ostra] m[ercè] las rebrà a la mida de son agrado, qui de cor la estima y servir desitja.

Juan Prats