Fitxa de la carta

Anglesola, a 22 de desembre de 1825.

Mi·siñora, sirbirà a·rasibir una cuginera de·p[e]nellets ap cotre cocas pel les noyas y dos capons q[u]e m’antregat al·serallé de Serbera, dit lo Llorens, que pose “al·ostal del Biolí” i diu q’eribarà eixa lo·dijous·o·lo dibendres. En esta tinim mol bon·tempes [sic] y bondànsia, sauó y molt bons blats, gràsias lal [sic] criador, lo motiu de·no·[en]biar-li lo # és q[u]e penso binir en·eixa a·# si’l tems u·premet, per_q[u]è, d’equexa manera, abitarem gastos. Ja astà selebratrt [sic] lo·n’abrisari [sic] q[u]e bose·mestè [sic] me ba en_carregà de·la sua mare Alberta. Sobre_tot no’s des_cuidan de pasar al_pricurador per beure com·ba lo meu asunto. No dic més # me·alegraré q[u]e lògrian unas Filisias Fiestas en compañía de don Fra[ncis]co y tots los demés de·sa·casa y abenimens de·gràsia y bose mestè mània y dispòsia <despòsia> de·son·segur sir_bidor q[u]e más·l’astima de cor,

Juan Prats

Posdata: Disi[t]jaria saber la salut de don Blas, lo que estaba mol encovada.