Bar[celona], octubre 10 de 1826
Epresiat Miquel, tinch rebuda la tua, me alegro q[u]e ting[u]eses un felís er[r]ibo, nosaltres logram entera salut, g[ràcie]s a Deu. En quan lo que·me·dius del gra de las Guñolas, tu y pots anar, pots véurer lo q[u]e sia més combenient per la casa, bénder [sic] o no béndre-lo, y podràs béurer com anat la cullita del vi. Estraño com no’m parlas com està lo esumto de m[ossè]n Pau Balle, com se podrà compónder [sic] y escriu com faré la procura y la·faré com tu escríg[u]ias. Si tu, de una part o altre, me pog[u]eses enviar sols 8 duros, t’u estimaria mol, perquè lo Garriga, los dinés que’m té de donar, té de esperar, q[u]e lo ome q[u]e los té·de·donar és·fora. Ara estich ab la lluna de Balència, lo q[u]e no sé com fer-o. Axò, si podices, q[ue] fos promte per trau-me de e[i]x apuro. Veges de fer-i algun pensamen, pot cer q[u]e lo Joan masover te donés un medi. No puch cer més llarga. Resiviràs memòrias de tots los de esta, Fran[cis]co és a S[a]n Genís. Disposa de ta mare [que] te bol de cor,
Maria Antònia de Rialp
