Fitxa de la carta

Barcelona, 6 de juriol 1825.

Estimat germà, te fas asaber com encara no se habem posat a batetre de resultas del gran eiguat que fet ba fe lo diumenge pasat, a lo mateix dia que yo bas ar[r]ibà, però ba se a la tarde, y a’gut pareixes del fondo del Orgell [sic] que ha fe[t] caure cases y la pedra no’ls a deixat res y lo fr bent los ar[r]encat molts a olivers. Un poble pasat Balaguer, que se diu Camarasa, que y pasa lo riu, diuen que falta més de sent personas, nop no’t pots afarigaur [sic] los dañs que a·cosinat aquest y aguat y pedra y lo bent, diu los Orgellègols que los nats no’n vist un cosa tant espantosa, però, gràsias al S[enyo]r, Anglesola no y’a fet cap dañ y bexeu si trobareu una nota del Pasarell de Bellpuix. Lo Ton me a·dit que ya y habia entregat una nota a la s[enyo]ra mare per cobrar, me la enviareu promte.

Lo Ton està molt pasífich, que ell no vol cap estoria, y me encarregat que baxeu ab la s[enyo]ra Mare sense alboratar-se de compondre la lo asunto ab m[ossè]n Domingo, que ell està promte de compondre se. Lo Jan me encarregat que dig[u]éses a la s[enyo]ra mare que encara té algun diner de la palla, però a·pagat algunas te dos tersas de catastro, lo que sobrarà li enbierem i·tu me faràs lo favor de escriure si’a cap nobedat del asunto de la pubilla. Tu perdona que no puch se més llarch. Memòrias a la s[enyo]ra mare y tots los demés [de] casa y una festa a la noya y la Juana y Angelet, mana y disposa qui te estima de o cor,

Fran[cis]co de Rialp

PD: Lo Juan me a·dit dos·quarts de que es·té de pagar dos quarts de catastro, que después se tindrà de compondre alguns bresals y e·bexat una robina molt grosa. Diràs a la s[enyo]ra que enviï una gorreta per·a la filla de la criatura de la filla del Guan, que té tres o quatre mesos. De Garberas a Farrugat gran y bas contà trenta sinch de blat roix y, de Farrugadet de Garbera, deu, també és blat roix y és una ermosura de tan granat que és, però tenim la desgràsia que no podem posar-nos a·batre per lo motiu del tems y, ara, lo Jan se posat a lleurar, per no tenir en·baga los animals y abuy no estranyaria que tornés a ploure.