Fitxa de la carta

Cerv[er]a, 2 oct[ub]re de 1808.

Dueño d[o]n Ramon, per la present ocasió segura contexto a la última de v[ostra] m[ercè] q[u]e, al partir jo de esta, entregà un home q[u]e no he sabut qui era a la nostra criada. Me apar molt bé q[u]e v[ostra] m[ercè] venga la freixa de la Sort de Cercavins, ab lo ben_entès que se pàguia tot lo que valga, lo q[u]e v[ostra] m[ercè] podrà fer i practicar per persona inteligent i del tot imparcial. En quant a la berema, suposat q[u]e lo Zintet no la vol, si ara no ha de tenir preu, tal vegada seria més ventatjos encupar-la si se trobaba proporció en eixa, pues, ab las paus ab Inglaterra, és regular còrria después lo transport del aiguardent i, de consegüent, tinga preu lo vi. En fi, v[ostra] m[ercè] fàcia del mateix modo q[u]e hu farà per la pròpia.

Me acaban de dir q[u]e ha mort lo Josepó (q[u]e requiescat in pace). Sab v[ostra] m[ercè] molt lo censal q[u]e ell nos feia i q[u]e moltíssims añs q[u]e no se havia cobrat, per atenció [que], varias vegadas en aquest intermedi, me havia dit ell que passaríam comptes i me satisfaria. Ab això, suplico i espero q[u]e v[ostra] m[ercè] me farà lo favor de cobrar avisant-me lo quant i los añs venzuts, encara·q[u]e pot ser q[u]e hu tròbia notat, pues ja veu som en temps de no deixar pérdrer un diner. També pot cobrar-se la penció de Torres del Arrabal. V[ostra] m[ercè] sab quant gran pèrdua tinguérem ab lo arrendador del hort torres, encara·q[u]e molt diferent de aquell. Tot se ha de menester i tot se ha de aprofitar majorm[en]t est añ q[u]e no se cull oli i carregam ab gastos extraordinaris de la actual guerra. Quant sia ocasió, podrà v[ostra] m[ercè] cuidar de la venda de la palla, q[u]e nos corre por, fent q[u]e no hi fàltia res, com també de véndrer a son temps lo ordi i lo blat. Mem[òrie]s a tots, queda tot de v[ostra] m[ercè], son aff[ect]e s[ervido]r i par[en]t,

Joaq[ui]m M[ari]a Moxó