Bellpuig, 11 juny 1809.
Mi dueño y am[ig]o, quedo enterat de lo que me diu ab sa carta de 9 y no és veritat lo que los de Belianes imputan als soldats y lo que desitjo que lo d[octo]r Ramon Maria pòrtia la consabuda com[issi]ó.
La nit passada, ohïnt los soldats cops de aixada, se arrimaren al puesto y encontraren a dos que trencavan la aigua en un estellador y la tiravan al riu. Los prengueren y los han conduhït a esta y, estant en la entrada de la casa del Batlle, lo un (que és dels més malvats per extraviar la aigua) se’n ha pujat a la casa y, vehent la porta del detràs de dita casa, ha lograt la ocasió y se és escapat y, per més que lo han seguit, no han pogut lograr alcansar-lo. Lo altre, que eran germans, és estudiant, que diuhen estudiava moral en Tarragona antes de las actuals torbulèncias, està en la presó y, pensant lo s[eny]or Fran[ces]ch Mata, pagès de esta molt ben vist, de si li serà nota quant vulga ordenar-se, diu que lo tindria en sa casa ab la seguritat, però jo no me atravesch a deliberar y v[ostra] m[ercè] servescas determinar què deu fer-se. Quedo seu y sup[li]co a Déu lo g[uard]e m[olt]s a[ny]s desitjo y sa mans b[eso], son seg[u]r serv[id]or,
Pau Poncer
