Cerv[er]a, 22 d[esem]bre de 1809.
Dueño d[o]n Ramon: a las quatre de esta tarde he eixit de casa i he anat a claustro i, a un quart o mitx de sinch, ha arribat lo home, a qui he encontrat al eixir de claustro q[u]e ja era fosch. He rebut la sua apreciable, junt ab las partidas q[u]e me insinua resultants de la venda del blat i dels 60 p. i mitx de oli, a saber quatre paperinas de 75 ll[iures] cada una, 19 duros en altre paper, i deu menos un vint-i-dos en altre. Dich menos un vint-i-dos per_q[u]è, per equivocació, la una de las quatre pecetas columnàrias q[u]e formaban o debian fer lo duro, era sencilla, pero això no vol dir res ni mereix parlar-se’n solament.
En esta lo blat torna a aumentar de preu, especialm[en]t la xeixa. Suposant q[u]e lo ordi no té actualm[en]t preu, podrà v[ostra] m[ercè] esperar a véndrer-lo en ocasió més oportuna, pues és regular q[u]e aumenti después. Jo li dono las degudas gracias per tant treball com li he ocasionat i ocasiono, però pot v[ostra] m[ercè] quedar ben persuadit q[u]e jo faria ab lo major gust altre tant per v[ostra] m[ercè]. Lo q[u]e sento és q[u]e v[ostra] m[ercè] no se haja reintegrat del tot del q[u]e acredita contra mi, pues podia i debia retenir-se lo q[u]e li falta q[u]e cobrar de la partida q[u]e acaba de embiar-me.
Sento moltíssim lo q[u]e me diu de desocar los olivers los parcers actuals, pues encara me penetra lo q[u]e me escrigué v[ostra] m[ercè] dos o tres añs atràs dels molts duros havian fet de las socas. Certament és un dolor. Jo los ne faré càrrech demà si venen a portar la lleña i cregui v[ostra] m[ercè] q[u]e, si jo me trobaba en eixa, no succehiria sembalnt cosa. Per lo mateix, li demano, ab totas veras, q[u]e v[ostra] m[ercè], q[u]e hu sap i hu veu, hu impedesca, com pot fer-ho, pues ja sap q[u]e té totas las mias facultats per executar-hu i esmenar est i qualsevol altre excés q[u]e advertesca i li suplico ab lo major afecte q[u]e se’n valga i q[u]e hu remèdie. Jo a ells no havia gosat demanar-los las dos terzas de catastro me estant debent, atenent a las actuals calamitats &c., però sempre havia estat en ànimo de cobrar-las, pues és molt just i me interesa molt, majorm[en]t en las actuals urgèncias. A Salvador Massons li he demanat diferentes vegades i havem passat ab bonas rahons, però ara desitjo cobrar, pues bastant me he esperat i, aixís, si ell se troba en eixa, estimaré m’u avisi, perq[u]è imediatam[en]t li escriuré una esquela instant lo pago. Penso q[u]e lo d[octo]r Pere Ribera li entregaria ja una esquela. He sentit q[u]e lo donador no haja pogut tornar-se’n vui mateix, però no he tingut remei. Suposo vendran lo piñol. Mem[òrie]s a tots, no puch més q[u]e és molt tart. Tot de v[ostra] m[ercè],
Joaq[u]im M[ari]a Moxó
