Fitxa de la carta

Cerv[er]a, 16 de feb[re]r de [1]810.

Dueño d[o]n Ramon, acompaño las notas consabudas, las q[u]e estimaré me retòrnia después v[ostra] m[ercè] junt ab las autènticas, pues no las tinch copiadas i, quant fàcia la demanda, me valdré primeram[en]t de ellas. Me apar q[u]e las dos estimas de Pere Joan Novell i de la sua neta, Maria Cercós i Novell, deuhen posar-se en paper sellat separat. Penso deu v[ostra] m[ercè] guardar las cartas en q[u]è prevenia això i tot lo demés.

Quant los capítols matrimonials de Francisco Cercós no fossen en Castellcerà, constarà en la partida dels desposoris de est (q[u]e morí en 1714) lo dia, mes i añ i notari en poder de qui se feren. Fàcia q[u]e la cosa vaja ab lo disimulo de la altra vegada, sens q[u]e pugan enténdrer res de que jo so lo q[u]e solicito estas notícias i documents. Lo q[u]e aparentà de la cobranza de dot lo Ramon Maria me apar molt bon pensam[en]t. Sobre_tot, luego luego q[u]e pugan, estimaré se evacuen las consabudas diligèncias. ja per véurer si podem adelantar lo asumpto q[u]e tant sumam[en]t interesa, ja també perq[u]è, si los enemichs penetraban per Balaguer o bé hi hagués algunas alarmas per aquella part, podrian extraviar-se, pérdrer-se o retirar-se los llibres de Castellcerà i demés pobbles i això, ja veu v[ostra] m[ercè], quant perjudicial seria. En totes parts deu examinar-se ab la major escrupulositat i principalm[en]t en Pradell, en cuia quadra ja veu v[ostra] m[ercè] las diferents pesas i lo crescut número de jornals de terra hi havia. Me apar q[u]e, antes de passar lo notari a Pradell i demés pobbles, seria del cas registrar los llibres i tràurer la còpia simple comforme se feu en Castellcerà, ja perq[u]è si veian a la primera vista lo notari, tal vegada, ocultarian algun llibre de tement alguna cosa, ja perq[u]è, de est modo, se pot despachar lo notari ab més promtitut i millor i ja també perq[u]è, si en algun dels pobbles faltasen las notícias (lo q[u]e no apar regular), se faria lo viatje i gasto del notari en va.

Me apar seria bo q[u]e, en altre mitx full de paper sellat separat, testificàs lo notari q[u]e en los llibres de estimas de Castellcerà no se troban (pues no los trobà lo Ramón Maria) bens raices, esto és fincas o pessas de terra, ningunas del r[everen]t Salvador Novell, rector &c ni tampoch de Fran[cis]co Cercós i, en lo mateix, podria notar-se assó mateix per lo tocant als demés pobbles.

Torres me apar deu tres pencions i com ara no tinch temps per examinar la cosa, de tot de v[ostra] m[ercè],

Joaq[ui]m M[ari]a

Si lo rector de Castellcerà franqueja al Ramon Maria los llibres (com és regular hu fàcia) pot ell anar mirant sens indiviualizar los sujectes i notas q[u]e demana, sinó anant fent sos apuntes, fàcia q[u]e no entenga q[u]e és cosa mia. En quant als testaments de Pere Joan i de Sebastià Novell, me apar basta tenir una còpia simple (pues, si res vulgués probar-se enscontrari, hu deuria fer la part contrària, suposat q[u]e jo, en virtut del vincle, ja tinch la presumció a mon favor). Lo mateix dich del inventari q[u]e cito en la carta, pres en 1733. En fi, totas las cosas millor las sabrà v[ostra] m[ercè] q[u]e jo.