Fitxa de la carta

Manresa, 26 de juny de [1]810.

Dueño i s[eño]r d[o]n Ramon: estich ben persuadit de q[u]e v[ostra] m[ercè] i tota la sua família hauran tingut q[u]e sufrir moltíssim i sufriran actualm[en]t en mitx de tanta tribulació, però no se figura v[ostra] m[ercè] seguram[en]t lo q[u]e havem tingut i tenim q[u]e pasar nosaltres. La primera eixida de casa, q[u]e fou lo Disapte Sant, fou a Torà, a·hont vas arribar molt fatigat a un quart de deu de la nit. Vas descansar allí lo dia de Pascua i, lo endemà al dematí, vas parar a Calaf, a·hont parí Maria Juana, después de po quatre dias i part de altre de passar mal. Lo part (com q[u]e lo havian precehït tants treballs i sustos) fou moltíssim perillós, ne formaban molt mal concepte lo metge i asistents i se creia no podria superar-hu la pacienta, per fin parí ab la ajuda de Déu i de Maria S[anti]s[sí]ma i se salvà lo noi, q[u]e se persignà ja al nàixer i después se batejà sub conditione, al qual se posaren los noms de Mariano de la Concepció, Joaquim i Manuel.

Vas retornar después de alguns dias a Cervera, a fi de donar una vista a casa, però, com Maria Juana se posà de cuidado a causa de la febra i accessions fortíssimas li sobrevingueren, me fou precís tornar altra vegada a Calaf per consol de la germana. Luego después, baxà la Pona per governar-la (suposat de q[u]e a la pobre mare, per la falta de salud, li era impossibble) i tots junts havem anat pasant fins a acompañar-la a esta. Se troba ella moltíssim dèbil i ab una suma inapetència q[u]e nos té ab lo cuidado, pot figurar-se. A est, deu añadir-se lo q[u]e tenim de la mare i demés de Gerri. Passaren varios curreus en q[u]è no puguérem tenir de allí notícia alguna. Per últim, sabérem lo gran trastorn i susto q[u]e ells havian tingut per haver invadit los enemichs la conca de Tremp i haver arribat fins a tres horas de Gerri per una part i, per la altra, fins a Esterri, motius per los quals tingueren q[u]e fugir i anar ab pluja a un poble de montaña q[u]e està altíssim i se anomena Anchs, a·hont continuan segons nos escriuen est últim curreu, per continuar encara los enemichs en la Vall de Aran &c., a pesar de estar ells molt incomodats en dit pobble.

Me apar serà molt del cas i necessari véndrer la cullita imediatam[en]t de haver batut, perq[u]è los enemichs no nos la prengan si la guardam com en los añs antecedents. Jo me presumo q[u]e v[ostra] m[ercè] deu pensar del mateix modo. En fi, lo que v[ostra] m[ercè] pra[cti]queu per salvar la sua, estimaré hu fàcia igualment per salvar la nostra. Apar millor tràurer menos i salvar-hu q[u]e, per voler tràurer més, pérdrer-hu tot. Jo li suplico ab las majors veras i ab lo major afecte q[u]e òbria per nosaltres com en cosa pròpia i que, aixís com providenciarà per lo de v[ostra] m[ercè] mateix, providèncie per lo nostre. Ja veu v[ostra] m[ercè] com quedaríam, si en mitx de tantas afliccions i pèrduas, perdéssem també la actual cullita. Procúria q[u]e los parcers obrin com correspon i recullin luego tot lo sembrat del modo q[u]e millor li aparega a v[ostra] m[ercè].

No sé de positiu si v[ostra] m[ercè] se troba en Tàrrega, però, sia com vulga, rebrà v[ostra] m[ercè] esta i, aixís com cuidarà de providenciar per salvar la sua cullita, cuidarà també de providenciar per salvar la nostra. Jo no me trobo molt perfet. Mem[òrie]s a tots. Estimaré me diga lo seu paradero, aixís com també de la Tona i q[u]e me escriga, pues estaria ab cuidado de si v[ostra] m[ercè] hauria rebut esta. Mània ab entera llibertat a est, son aff[ect]e s[ervido]r i parent q[u]e se repeteix de v[ostra] m[ercè],

Joaq[ui]m M[ari]a Moxó