Fitxa de la carta

Gerri, 20 feb[re]r de [1]811.

Dueño i s[enyo]r d[o]n Ramon, en lo curreu pasat li deia q[u]e, si v[ostra] m[ercè] no podia guardar-me fins q[u]e jo embiaria los diners &c., fes favor de averiguar si se trobaba en Cervera lo s[enyo]r Magí Vidal, dit lo canterer, q[u]e viu cerca lo Portal de la Cadena i, en cas de trobar-se allí, podria v[ostra] m[ercè], per portador segur i de tota confianza (encara·q[u]e fos fent un expres, si·no se li proporcionaba luego dit portador segur), embiar-li de part mia la partida q[u]e tant necesito, junt ab la esquela q[u]e dins la carta li acompañaba a v[ostra] m[ercè].

Podria have-se extraviat la carta, pues, de des·de la invasió dels enemichs a esta, sempre i tots los curreus li he escrit a v[ostra] m[ercè] i encara no he tingut ninguna resposta i, per esto, repetesch la present. També li suplico ab totas veras q[u]e veja si lo parcer de Verdú ha desfet lo oli i, en cas de no haver-hu fet encara, de fer-la-i fer imediatam[en]t i de véndrer lo oli en lo moli i recullir v[ostra] m[ercè] imediatam[en]t tots los diners. També li estimaré me diga si dit parcer portà a eixa lo blat de la cullita i lo vi i, si·no hu hagués fet, pot v[ostra] m[ercè] manar lo convenient, pues ja veu v[ostra] m[ercè] nostras necesitats actuals.

En quant al lliguer[sic] de la casa, ja li deia q[u]e me apareixia bé. En quant al arrendador i nou arrendam[en]t del hort, li deia també q[u]e v[ostra] m[ercè] fes en un tot com faria en cosa pròpia i per v[ostra] m[ercè] mateix en los actuals apuros. Li he demanat també en varias cartas lo q[u]e ja li vas demanar e instar al estiu des·de Vilanova, be q[u]e, a las horas, no podia individuar la diada, notari &c. lo q[u]e facilità en extrem lo hallazgo i logro, a saber una còpia simple dels capítols matrimonials q[u]e se feren quant d[oñ]a Maria Cercós i de Cercòs se casà ab d[o]n Anton de Gomar i Eixalà, en poder de Anton Sevina, notari de Agramunt, en lo añ 1733, i altre còpia simple del últim testam[en]t de la citada d[oñ]a Maria, en poder de Fran[cis]co Jover, nott[ari] també de Agramunt. Estas cosas me interesan en extrem, com li vas escríurer, i me és precís véurer-las luego. Ab això, li suplico quant encaridam[en]t puch q[u]e me las logri luego, pagant son import, encara·q[u]e sia fent un expres, recullint-las luego i avisant-me, però venint v[ostra] m[ercè] reservat de q[u]e nosaltres solicitem ditas còpias. aixís com v[ostra] m[ercè] las procuraria per v[ostra] m[ercè] mateix, valent-se de son parent Jover o de altres subjectes. Li estimaré i suplico de nou hu fàcia per mi, pues, si·no fos cosa tant interesant i necessària no lo molestaria jo tant. Perdoni i mani a qui se repeteix tot de v[ostra] m[ercè],

Joaq[ui]m M[ari]a Moxó

Si después se necesitasen autènticas ditas còpias, ja se traurian, però, per ara, no las vull sinó simples, pues encara no sé si contindran res de lo q[u]e desitjam i nos exposariam a gastar inútilment.