Gerri, 27 de oct[ubr]e de [1]811.
Dueño d[o]n Ramon, estich ab molt cuidado de v[ostra] m[ercè] i admirat, al mateix temps, q[u]e se hajan passat tants mesos sens véurer lletra sua. Suposo q[u]e, havent quedad ja libre eixa vila, g[ràcie]s al S[enyo]r i a la sua s[antí]s[si]ma mare, estarà v[ostra] m[ercè] en sa casa i pàtria. Li suplico ab las majors veras continue en cuidar com cosa pròpia del patrimoni, cosa tant sumam[en]t interesant. Desitjaria saber si sembran i, al mateix temps, li suplico també, ab tot aff[ect]e, q[u]e fàcia q[u]e luego q[u]e se puga se comensen a plegar las olivas &c. No escrich més perq[u]è de ficso no sé lo paradero de v[ostra] m[ercè], encara q[u]e me persuadesch arribarà esta a sas mans. Procúria q[u]e lo parcer de Verdú fàcia lo mateix i dispòsia (rebent exp[ression]s de tots y saludant al Ramon M[ari]a, s[enyo]ra i Toneta) ab ent[er]a lliber[ta]t de est, son affe[ct]e s[ervido]r i p[aren]t,
Joaquim M[ari]a Moxó
Dueño d[o]n Ramon Jover
