G[iron]a, 3 des[embr]e de [18]42
Molt dueño m[ossè]n Miquel: dimecres pasat rebí la de v[ostra] m[ercè] de 28 del espirat y lo cas es q[u]e la s[enyo]ra de qui me parlà no es en esta. Marxà al seu poble, per qual motiu si lo asunto porta presa seria de parer q[u]e v[ostè] escrigués al s[enyor] sacristà de aquell. És molt estranya la espècie del recibo, librant-lo un subje[c]te conegut de nosaltres y esta circunst[ànci]a meo videri obliga a anar molt cauto en entrometrer-se. Persò me confirmo en lo insinuat.
Si v[ostra] m[erce]d se troba tan escàs de misas podria celebrar per lo dif[un]t s[enyo]r domer y també repartir de ellas fons a la quantitat de vuitanta ll[iure]s, quinse sous, q[u]e són a la sinodal, més grat y gràcias cuant lo fundat està com està. Tant si v[ostè] com si reparteix a altres, reculli los corresponents recibos per continuar-los en la data. Entre_tant pot emplear-i las 36 ll[iures] 15 s[ous] de la nota de v[ostè] y buscar giro per lo demés. Las altres dos parts, a saber, hosp[ita]l y comunitat, esperaré q[u]e arribin a punt rodó de 100 ll[iures], q[u]e poch falta considerant q[u]e és més sensill.
Per d[on]a Roseta desitjo saber si rebé la mia carta sobre lo comiat del 1r. pis de la sua casa, per ser-li molt interesant lo q[u]e contenia. Acerca m[ossè]n Ramon, fa tres dias q[u]e està un poch asentat en lo llit y no més. De posar peu en terra no se’n parla. Menja ja un poch, ab tot la sua flaquesa és extremada. Déu S[enyor] N[ostre], q[u]e ha comensat, vulgui perfeccionar la sua cura, si convé y donar-nos paciència, pues temo sempre per la Magd[alen]a, tan dèbil com està. Saludem a tots y v[ostè] disposi de est s[egur] s[ervidor] q[ue] b[esa] s[a] m[à],
Narcís
P.D.: Veig ab carta de ahí q[u]e d[on]a Rosa rebé la mia.
