Bar[celo]na, 6 de gener de 1821.
Yntim amich d[o]n Ramon Maria, celebraré que hage tingut unas felicísimas festas de Nativitat y que Déu lo prospere en la seguida de est nou any y una llarga sèrie de altres y altres que li desitjo en compañía de la esposa, família y demés afectes, ab lo cúmulo de virtuts y gràcias com per·a mi mateix.
En virtut del contingut en la apreciable de v. del 13 del pasat, no he reparat en enviar lo recibo de la p[rovisi]ó del 19 ab lo modo y forma q[u]e me prevé el P. P. Xicoi, a qui, quant v. gústia y no li sia lo menor inconvenient, pot entregar-la y recullir mon recibo. En quant a lo que’m diu de que est colegi deixà de existir des·de la publicació del decret, no ho sé enténdrer, pues, en esta de Bar[celo]na, fins al present, ningú nos ha mirat com a tals y tothom me correspon tant en los lloguers com en censos y censals igualm[en]t que antes del decret. Ni presumim que, si i ha sobrants quant nos mànian la reunió al convent, sian del crèdit públic, pues hi ha alguna diferència del decret de extinció al de reunió y, en quant als colegis, se dubta si van compresos, pues lo nostre no és convent ni altra cosa distincta del convent gran, sols és una casa de estudis per ocupar més librement los jovens que, vius y morts, pertàñen al convent, ha hont precisament deuhen enterrar-se, com hem fet fins ara, qualsevol que mòria en est col·legi y altres rahons que diuhen los advocats de esta, però jo no me’n fio. Lo cert és que lo decret no parla prou clar, pues en los ordes militars ha comprès y sus colegios, en los mendicants y altres, no diu res. Déu ho benehirà tot y non deseret esperantes in se. Procuri manar lo de son agrado a est, son af[ec]te seg[u]r s[ervi]d[o]r.
Fr[a] Fran[cis]co Foix
