Ficha de la carta

Ig[uala]da 29 janer 1823.

Q[ueri]do Jover: rebo tu apreciada y me apar molt bé tot quant me indicas, però, com me expresas te díguia la resposta q[u]e ha de donar Pepa sobre la fortificació, jo mai me aparto ni me he apartat de tot quant se me ha taxat justam[en]t o se ha acordat per lo poble, antes al contrari, est o lo ajuntam[en]t se me ha portat mal ab mi q[u]e no he pogut arrancar uns 6 duros adelantí per lo pago de la primera paredació de nostre portal, debent solam[en]t de tràurer-se de ells, lo q[u]e sab Ramon Carreño, qui, al mateix tems, podrà dir-te com quedaren per son abono antes de eixir de son empleo de síndich, però, anciós de cooperar a tot quant se fàcia (com dich) justam[en]t y no ab malicia ni arbitrarietat, no puch al mateix temps mirar ab indiferència que’m demànian per això, quant ab tot despotisme los alotjats y sos convidats me #istian lo oli, la lleña, la q[u]e a més se la’n portan fora, lo vi, &c. &c. y, per motiu dels insults dels asistents, se vègia precisada la Pepa a tenir de fer dormir en casa un home, tenint altre gasto q[u]e és lo de donar-li sopar. Si dech contribuir per la fortificació ab lo just és també més que just que se evítia lo quet dich y se’m tràctia com a ciutadà español q[u]e so[c] més q[u]e los que permeten dits atentats, pues los mateixos soldats expresan q[u]e lo mal me ve de la justícia y no de altra part.

Air al vespre mos comparegué ab molta satisfacció lo Ignasi Llopis y, preguntant-li Mundeta a·hon anaba, respongué q[u]e a sopar y dormir en esta casa, lo q[u]e li concedirem per disimular. Ell mos contà lo de la sogra y Mundeta se entristí molt, però, vista la tua y lo que’m diu Lom[añ]a, se ha tranquilisat, atès lo que’t dich, estimaré q[u]e o tu o per medi de mon pro[curado]r Carreño òbrias lo q[u]e sia necesari per evitar lo dit mal o despotisme y, aixís, no tinch reparo en contruibuir, procurant també, si pot ser, lo recibo del vi y la bonificació dels 6 duros.

Rebràs expre[ssion]s de Mund[e]ta y donant-la-i a la família, sogra &c., mana a est, ton cuñat, y af[ectíssi]m ser[vi]d[o]r,

Mar[ian]o