Mon fill: vex me dius ab la tua per mon victo[1] y demés dec recòrrer als principals y, com no sàpia estos qui són, te estimaré que respongas y te expliques. En lo demés te estimo la oferta de la sopa, pues dias ha te tinch fet conpendrer tant a tu com a tots que esta la volia del meu matex, tan per mos alimens com per mon porte y, com te tinch escrit diferens vagadas, me apar poc cudós[2], persua_dit de assó y de mon intén. Y axís, com dic, escriu qui són estos principals a qui ce deu recòrer.
N[ostr]e S[enyo]r te concedesca falices festas de la Nativitat del S[enyo]r ab tots los aumens de sa divina gràcia, los que daràs de ma part al p[resbíter]o y s[enyo]r, que me alegraré las tinga tan felices com mon afecte li desitja ab mas mamòrias.
Suplico al S[enyo]r te g[uar]de, de·[e]sta de Estanyol, y decembre 26 de 1744.
Ton pare qui més te vol,
De Burguès y de Prats.
[P.D.]: Te repatesch no entench estas cosas, ni qui cuyda, pues vex un dia una cosa y l’altre altre y axís parla clar y cens reboso[3], pues me apar ton pare no t’a marescut ni’t mare[i]x, y axí ho espreso (gira full).
Tindrias de fer la caritat de enviar dos ciris per estas festas per fer llum a la Mara de Déu, quant diuen los oficis, pues ja que la vianda cervex per tu ó pots fer, pues ci jo no estava nu com estich y cens tenir ni menos per manjar, no t’o diria, pues també estich com te dich cens roba y cens calsas, que te volia escriurer me remeteses unas camisas negras per triar[4] o bé un poch de panyo negro, però com temia que digas no tens diners, no t’o dich en clar. Ne faràs lo que volrràs y responrràs.
[1] Alimentació diària.
[2] Sembla voler dir “curós”, és a dir, atent.
[3] Castellanisme “sin rebozo”, és a dir, amb sinceritat.
[4] Aquesta paraula és de difícil lectura, també podria ser Trias.
