Francischa,
Sabreu com la mia salut és bona, vulla lo Sr. que tal sia la vostra en compañía de tots los de casa. Sabreu com e tingut así Jaumich malalt y nos ne som anat a Reus al camp de Tarragona a casa de uns coneguts que'ns an feta tanta marcè que és com si foram estats aquí a casa y és la millor ter[r]a que jo aga vista y, por lo tant, ara se troba tant bo y tant gras com may lo agau vist, que avuy lo disapta de carnastoltas lo e enviat a Tortosa per portar sabatas y mitgas per los soldats y som jo cadat a Reus. Sobra que'n fan mil marcès, alguns Srs. que són de aumor y jo crech que quant el serà tornat pensa que anirem a veuraus, sino que serà forsós lo aver de pasar a B[arcelo]na per alguns negosis de consceniènsia la vista sia bona. També tinch así en Reus un criat malalt quel avia enviat a B[arcelo]na a sarcar las mitgas y sabatas de la Conpania que las aviam dexadas quant nos ne naram. Me donareu molts recados al Sr. Joseph Corominas, a·la Sra. Cristina, a Joseph adroger y a·la Francischa, al onclu del Orgell y la tia y tots los demés amichs, al Sr. dotor Joseph Rocha y al para y la mala y las miñonas y los miñons y als Fàbregas y vos vols pandreu a madida de vostron major gust y no dich més. Diu-vos qe. Reus y 17 de fabrer 1708.
Don Joseph Cararach # vostron marit.
