Amich y señor: tinch rebut sa carta y, responent a son contingut, dich a Vm. que sento molt ab·lo desconsuelo en que està de haver-se’n aportat Ne. Sr. a major vida la ànima de la Sra. Christina (que Sta. Glòria possehesca), muller de Vm. y pregam jo y la Rosa a la Divina Magt. Done a Vm. molts anys de vida per poder pregar a Déu per sa ànima, assegurant a Vm. que per nosaltres es estat tant gran lo sentiment que no sé com poder-ho explicar a Vm. Lo cert és que la Rosa està ab una mar de llàgrimas y no hi ha medi de poder-la acomodar en tant que diu ha perdut a sa mare y no és molt perqe. li’n feya las obras.
La diligència de las possessions ja se despatxaren ahir, encontinent jo rebí la carta y aý aní ab Xuriguer y se prengueren sens contradicció alguna y ab tot sociego y quietut. Y si altre cosa se offereix avísia que ho faré ab fina voluntat. Déu a Vm. gde. ms. as. Vich y juliol 25 de 1711.
Servidor de Vm., q. s. m. b.
Franco. Abadal, nott.
Sr. Josep Corominas y Albó
