EPICAT

Fitxa de la carta

De Joan Prats i Serdà a Maria Antònia Llorens i Nin

Remitent
Prats i Serdà, Joan
Destinatari
Llorens i Nin, Maria Antònia
Data
13 d'octubre de 1821
Origen
Anglesola
Destí
Avinyonet del Penedès (les Gunyoles)
Idioma
Català
Tema
Administració
Temàtiques
climatologia, collita, correu, notícies familiars
Epistolari
Epistolari de la família Rialp
Fons
Llinatge Rialp
Signatura
ANC-420-T-593
Suport
Paper
Nombre de fulls
1
Mides
Foli plegat (21 x 30 cm)
Descripció física
La carta fa de coberta
Segell prefilatèlic
Autoria de la fitxa
Natàlia Vilà

Anglesola a 13 de octubre de 1821

A d[o]ña Maria Antònia, rebuda la sua apresiada del cor[r]en, la que tan desgaba [sic] saber son paradero, pensàmnie q[u]e no fos un oblit, perq[u]è jo n’astaba [de] gran cuydado y, del q[u]e v[ostra] m[ercè] diu dels diners, ha de saber q[u]e yo na’i guastat mols per compondre la sua eretat, lo q[u]e me alegraria que la veigés de·la manera q[u]e astaba hu hasta, q[u]e tota la eretat està llaurada, quatre ceps de llaurada, però los pochs dels cabals q[u]e io tiy [sic] és ab granys [sic], però, si v[ostra] m[ercè] vol, promtamen estaran fetas y entregadas les do-sentes lliuras, lo q[u]e ja sap q[u]e lo meu desig és ab serbir-la ara y sempre y ab tot com·jo púg[u]ia de cor.

Lo dia trenta li baix aschrí[u]re, però, al q[u]e v[ostra] m[ercè] me aschr[i]u, no ha rebuda la de trenta del pasat, q[u]e io la suya la bay rebre, lo q[u]e me sap mal q[u]e v[ostra] m[ercè] s’aurà pensat q[u]e no la baix reb[r]e, q[u]e la baix deleigí [sic] per les Buñoles . D[o]ña Xabiera me ba aschriure de Lleida lo mes pasat, però jo li bax aschriure q[u]e no sabia lo paradero de bose mestè. D[o]ña Isabel és en esta, que’m diu q[u]e li dònia tantes expresions.

Si a v[ostre] m[ercè] li apareix bé de q[u]e la palla q[u]e a·cullit en la eretat de aquest·any, me la quedaria ab mon comte, perquè no l’ornesam, a menos de palla q[u]e io no és q[u]e la nesesite per·ara, sinó q[u]e és una perbensió [sic] pel q[u]e podria ése[r], Deu hu búlg[u]ia que no síg[u]ia. En esta a plogut un poch, lo q[u]e astam sembran les ter[r]es fluyxes, però les del rech y no·i·a prou sahó per·ara. Com la collita de v[ostra] m[ercè] me diu q[u]e ban collí tan poch ordi, jodico q[u]e’n faltarà algun poch per a·sembrà la sua eretat y v[ostra] m[ercè] me farà lo fabor de·dir-me # ho hax de compondre. Expresions de la Paula y demés de casa y de #, q[u]e mes l’a_presia de cor.

Juan Prats.

Expresions a tots los de casa sua y a la Roseta.

No se amíria si ha algun hiboch [sic] en·la carta, q[u]e ja sap v[ostra]·m[ercè] q[u]e yo no so cap catedràchtich

Sembla que el teu navegador no té soport per visualitzar PDF. Pots descarregar l'arxiu a .