EPICAT

Letter file

De Joan Prats i Serdà a Maria Antònia Llorens i Nin

Sender
Prats i Serdà, Joan
Recipient
Llorens i Nin, Maria Antònia
Date
October 13, 1821
Origin
Anglesola
Destination
Avinyonet del Penedès (les Gunyoles)
Language
Catalan
Topic
Administration
Subjects
climatology, family news, harvest, mail
Epistolary
Epistolary of the family Rialp
Section
Signature
ANC-420-T-593
Support
Paper
Number of sheets
1
Measures
Folded folio (21 x 30 cm)
Physical characteristics
The letter acts as a cover
Pre-stamp seal
Autorship of the file
Natàlia Vilà

Anglesola a 13 de octubre de 1821

A d[o]ña Maria Antònia, rebuda la sua apresiada del cor[r]en, la que tan desgaba [sic] saber son paradero, pensàmnie q[u]e no fos un oblit, perq[u]è jo n’astaba [de] gran cuydado y, del q[u]e v[ostra] m[ercè] diu dels diners, ha de saber q[u]e yo na’i guastat mols per compondre la sua eretat, lo q[u]e me alegraria que la veigés de·la manera q[u]e astaba hu hasta, q[u]e tota la eretat està llaurada, quatre ceps de llaurada, però los pochs dels cabals q[u]e io tiy [sic] és ab granys [sic], però, si v[ostra] m[ercè] vol, promtamen estaran fetas y entregadas les do-sentes lliuras, lo q[u]e ja sap q[u]e lo meu desig és ab serbir-la ara y sempre y ab tot com·jo púg[u]ia de cor.

Lo dia trenta li baix aschrí[u]re, però, al q[u]e v[ostra] m[ercè] me aschr[i]u, no ha rebuda la de trenta del pasat, q[u]e io la suya la bay rebre, lo q[u]e me sap mal q[u]e v[ostra] m[ercè] s’aurà pensat q[u]e no la baix reb[r]e, q[u]e la baix deleigí [sic] per les Buñoles . D[o]ña Xabiera me ba aschriure de Lleida lo mes pasat, però jo li bax aschriure q[u]e no sabia lo paradero de bose mestè. D[o]ña Isabel és en esta, que’m diu q[u]e li dònia tantes expresions.

Si a v[ostre] m[ercè] li apareix bé de q[u]e la palla q[u]e a·cullit en la eretat de aquest·any, me la quedaria ab mon comte, perquè no l’ornesam, a menos de palla q[u]e io no és q[u]e la nesesite per·ara, sinó q[u]e és una perbensió [sic] pel q[u]e podria ése[r], Deu hu búlg[u]ia que no síg[u]ia. En esta a plogut un poch, lo q[u]e astam sembran les ter[r]es fluyxes, però les del rech y no·i·a prou sahó per·ara. Com la collita de v[ostra] m[ercè] me diu q[u]e ban collí tan poch ordi, jodico q[u]e’n faltarà algun poch per a·sembrà la sua eretat y v[ostra] m[ercè] me farà lo fabor de·dir-me # ho hax de compondre. Expresions de la Paula y demés de casa y de #, q[u]e mes l’a_presia de cor.

Juan Prats.

Expresions a tots los de casa sua y a la Roseta.

No se amíria si ha algun hiboch [sic] en·la carta, q[u]e ja sap v[ostra]·m[ercè] q[u]e yo no so cap catedràchtich

Sembla que el teu navegador no té soport per visualitzar PDF. Pots descarregar l'arxiu a .