EPICAT

Ficha de la carta

De Joan Prats i Serdà a Maria Antònia Llorens i Nin

Remitente
Prats i Serdà, Joan
Destinatario
Llorens i Nin, Maria Antònia
Fecha
13 de octubre de 1821
Origen
Anglesola
Destino
Avinyonet del Penedès (les Gunyoles)
Idioma
Catalán
Tema
Administración
Temáticas
climatología, correo, cosecha, noticias familiares
Epistolario
Epistolario de la familia Rialp
Fondo
Signatura
ANC-420-T-593
Soporte
Papel
Número de hojas
1
Medidas
Folio plegado (21 x 30 cm)
Descripción física
La carta hace de cubierta
Sello prefilatélico
Autoría de la ficha
Natàlia Vilà

Anglesola a 13 de octubre de 1821

A d[o]ña Maria Antònia, rebuda la sua apresiada del cor[r]en, la que tan desgaba [sic] saber son paradero, pensàmnie q[u]e no fos un oblit, perq[u]è jo n’astaba [de] gran cuydado y, del q[u]e v[ostra] m[ercè] diu dels diners, ha de saber q[u]e yo na’i guastat mols per compondre la sua eretat, lo q[u]e me alegraria que la veigés de·la manera q[u]e astaba hu hasta, q[u]e tota la eretat està llaurada, quatre ceps de llaurada, però los pochs dels cabals q[u]e io tiy [sic] és ab granys [sic], però, si v[ostra] m[ercè] vol, promtamen estaran fetas y entregadas les do-sentes lliuras, lo q[u]e ja sap q[u]e lo meu desig és ab serbir-la ara y sempre y ab tot com·jo púg[u]ia de cor.

Lo dia trenta li baix aschrí[u]re, però, al q[u]e v[ostra] m[ercè] me aschr[i]u, no ha rebuda la de trenta del pasat, q[u]e io la suya la bay rebre, lo q[u]e me sap mal q[u]e v[ostra] m[ercè] s’aurà pensat q[u]e no la baix reb[r]e, q[u]e la baix deleigí [sic] per les Buñoles . D[o]ña Xabiera me ba aschriure de Lleida lo mes pasat, però jo li bax aschriure q[u]e no sabia lo paradero de bose mestè. D[o]ña Isabel és en esta, que’m diu q[u]e li dònia tantes expresions.

Si a v[ostre] m[ercè] li apareix bé de q[u]e la palla q[u]e a·cullit en la eretat de aquest·any, me la quedaria ab mon comte, perquè no l’ornesam, a menos de palla q[u]e io no és q[u]e la nesesite per·ara, sinó q[u]e és una perbensió [sic] pel q[u]e podria ése[r], Deu hu búlg[u]ia que no síg[u]ia. En esta a plogut un poch, lo q[u]e astam sembran les ter[r]es fluyxes, però les del rech y no·i·a prou sahó per·ara. Com la collita de v[ostra] m[ercè] me diu q[u]e ban collí tan poch ordi, jodico q[u]e’n faltarà algun poch per a·sembrà la sua eretat y v[ostra] m[ercè] me farà lo fabor de·dir-me # ho hax de compondre. Expresions de la Paula y demés de casa y de #, q[u]e mes l’a_presia de cor.

Juan Prats.

Expresions a tots los de casa sua y a la Roseta.

No se amíria si ha algun hiboch [sic] en·la carta, q[u]e ja sap v[ostra]·m[ercè] q[u]e yo no so cap catedràchtich

Sembla que el teu navegador no té soport per visualitzar PDF. Pots descarregar l'arxiu a .