Amich y dueño d[o]n Ramon, com no puch eixir de casa, determino escríurer la presen per·a dir-li que, si bé ab sa germana d[oñ]a Paula no asolarem la havitació que devia donar a las s[eño]ras Lloses, me apar que era regular donar-los alomenos dos quartos: un per elles y altre per la criada y, a més, un deso o armari per recullir cosas. Comensaren a 8 de agost y, fins ara, han estat reduhïdas al sol petit quarto del devan, a·hon dormen tres y tenen tots los seus trastos i sens poder desar res y, per consegüent, estan del tot incomodades. Apar que al Monfar, per dos duros cada mes, li done, no sols tot lo segon pis, sinó a més lo estudi y un armari o deso, y ja veu que a proporció valdria mol poch lo sol quarto del devan que tenen les señores.
És mol apreciable la compañía de·sa germana y les s[enyo]res Lloses estan moltíssim agrahïdas de ella, però ja veu v[ostra] m[ercè] que la cituació de casa Lloses no permet gastos voluptaris y que no podem concentir-los los marmesors. Lo vaig adelantar 8 duros quant entraren en sa casa y no és regular pagar 30 ll[iures] al any de una tan reduhïda habitació. V[ostra] m[ercè] sabrà arbitrar lo que sia just y porporcionat y espero que se dignarà parlar ab sa germana per·a q[u]e seña-li altre quarto y un armari per deso y determinar lo que valdrà per cada mes la expresada habitació, pues serà milló a sa germana y a casa Lloses pagar per mesos. Voldria que avuy mateix se digna arbitrar y asolar lo sobredit, de què li quedaré molt agrahït y mo prometo de la bondat, atenent que és aderen y amich de casa Lloses. Espero sa contextació y renovant-me a sa disposició quedo per·a servir-lo.
Tàrrega y gené 24 de 1809
S[ervi]dor y am[i]ch de·v[ostra] m[ercè], q[ue] s[as] m[ans] b[esa],
Melció de Eixalà
S[eny]or d[o]n Ramon Nonat de Jover
